Conferència de Jaume Martinez Bonafé
24/11/2010
Els llibres de text a examen
Ací tractaré el punts principals de la conferència “Els llibres de text a examen” que Jaume Martinez Bonafé va dur a terme el passat 24 de novembre a la Universitat Jaume I.
La idea al voltant de la qual girà tota la conferència fou que, en l'actualitat, els llibres de text són la base de l'ensenyament. Aquest plantejament és quasi inquestionable, ja que la major part dels futurs docents presents allí no imaginavem les nostres futures classes sense comptar amb el llibre de text. en el que no havíem caigut era en que la utilització del llibre de text, com tot en aquest món, suposa alguns problemes.
En primer lloc hi ha que tenir en compte que el llibre de text està elaborat per empreses privades, amb la qual cosa, els continguts d'aquests queden establerts segons el que volen els editorials. En aquesta part, el problema sorgeix quan el llibre de text deixa de banda continguts i objectius importants de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), deixant-nos els següents problemes.
Al apareixer en un llibre de text únicament el que l'editorial pensa que és important aprendre, també ens diu el que no és necessàri, i així continguts importants que apareixen en la LOE, i no en el llibre de text, queden en el subconscient dels alumnes com a informació inútil, que no fa falta saber. L'altra qüestió a considerar és que en el Currículum no estan presents continguts pròpis de la cultura popular, així es produeix el mateix fenòmen que en l'apartat anterior però més greu, ja que en aquest cas els coneixements que es deixen de banda formen part de la nostra vida diària, de la nostra cultura, així la cultura no es considera part del procés de construcció de la persona.
Continuant amb la idea de que el llibre de text està elaborat pels editorials, sorgeix un nou problema, i és, que darrere de cada llibre de text hi ha una teoria pedagògica (d'una escola, d'un estudiant, d'un mestre,...). Per tant el llibre de text proporciona un ensenyament escolàstic, que està al marge de nosaltres, de la nostra història i cultura,... per a centrar-nos unicament en la teoria de l'editorial sobre el que és el procés d'ensenyament-aprenentatge. Així doncs el sistema metodològic del professorat queda empobrit en contacte amb el llibre de text, i sofreix una metamorfosi, orientant-se cap al tipus de mestre que el llibre de text vol, es a dir, en lloc d'adaptar el mestre el material de que disposa a la seua visió del procés l'ensenyament-aprenentatge, el mestre elabora la classe segons el que li diu el llibre de text. D'aquesta manera l'alumnat queda convertit en el recipient en el qual es deposita el coneixement que surt del llibre de text, i el professorat fa que el que hem d'aprendre a l'escola quede en un cercle tancat, decidint el llibre de text el que entra dins del cercle i el que no.
Per a finalitzar, cal dir que el professor ha de dur a terme a l'aula el seu pròpi model didàctic i no el que li intenten impossar, i sobretot ha d'aprendre a treballar amb la comunitat educativa per a obrir l'escola a l'entorn, una idea que en la conferècia es va tocar però rapidament. Pel que fa als llibres de text, pense que no deurien de tenir futur des del punt de vista pragmàtic, ja que amb l'arribada de les noves tecnologies els professors poden trobar a internet el que els ofereix el llibre de text, però ampliat i amb la posibilitat de triar la informació que ells desitgen per a poder crear el seu pròpi llibre de text. Però com des del punt de vista de molts membres de la societat el saber es troba als llibres de text, l'extinció d'aquests es tindrà que allargar durant algun temps.
